1988
La Primera edició
del Festival
Julio, plaza del Ateneu
Johnny Mars
Jaione y los Sordos
Una cena de
verano en la terraza del Ateneo
El
éxito indiscutible del concierto de la Polla Records dejó tan buen sabor de
boca al equipo de musicales de Antena Directa (Juan Antonio Hidalgo, Manuel Ibarro, Toni Álvaro i Albert
Puig) que desde aquel día tuvieron claro que habían de
organizar “alguna cosa” que diera continuidad a aquella experiencia. Eso sí,
centrándose en algún género musical más tranquilo. El
tema surgió, una vez más, en una improvisada cena de verano que, con bocadillos
y puede ser que demasiadas botellas de alcohol, se organizó en el patio del
Ateneu. Las más de dos décadas que han pasado hacen que el recuerdo sea
confuso, pero en esta ocasión es Juan Antonio Hidalgo el que cree tener los
recuerdos más claros “fue, una vez más, cosa del Manolo Ibarro. Comenzó a decir
que hacía falta hacer alguna cosa más y que lo que fuera debería tener
continuidad. Hasta que de golpe, comenzó a decir que había que organizar un
festival de Blues, y que lo debería organizar la radio.
“Me
sorprendió, porqué en un principio el blues y en general los géneros musicales
“más clásicos” eran, por decirlo así, mi especialidad y no la suya. El tiraba
más hacia el rock en general. De hecho recuerdo que le estuve diciendo toda la
noche que eso no se conseguiría nunca. Pero él no paraba de insistir y de decir
que iría a ver al Xaneta (Josep Maria Cortada) para presentarle la idea”
(J.A.H.)
Ibarro
ya no recuerda que pasó como se desarrolló la conversación con el Xane, pero sí
que recuerda cuando el Regidor de Juventud Juan De Dios Cañete y su equipo,
llamaron al equipo de musicales de la emisora municipal. Habían organizado una
reunión con grupos y entidades juveniles de Cerdanyola para solicitar ideas que
permitieran dinamizar la ciudad. Allí, Ibarro volvió a exponer la idea del
Festival de Blues. Pronto, el departamento de musicales de la emisora tuvo luz
verde tanto de la Regidoría de Juventud como del Gabinete de Prensa, y reciben
el encargo de comenzar a contactar para organizar la primera edición del
festival.
La veritat era que la tasca no era fàcil.
Segons avui reconéixen ara obertament, “ens havíem tirat a la piscina sense
tenir-ne ni idea del tema. No sabíem con s’organitzava un Festival, ni
coneixíem a ningú del món del blues. En certa manera, van aprendre a fer-ho
sobre la marxa, tal i com sobre la marxa havíem aprés a fer ràdio...”. Aviat,
però, averigüen que un contacte que els pot ser útil és un promotor musical,
anomenat Mike Billie, al qual poden contactar si
es passen per “La Cova
del Drac”, un dels històrics locals de Barcelona especialitzats en programar
concerts de “jazz”, que també du a terme, ocasionalment, sessions
protagonitzades per músics de “blues”. Allà, una nit en la qual estaven actuant
la Harmónica “Zumel” Blues Band (amb la
presència, aquell dia, d’Amadeu Casas i August Tharrats, que trigaríen poc
temps en consolidar les seves carreres com a músics, i que durant els anys
següents es convertiríen en asidus visitants
del Festival), contacten un bon dia amb el promotor...
Mike Billie devia
al·lucinar durant aquell primer contacte. “El vam abordar de cop i volta, i li
vam fotre un rotllo de l’estil de: ‘Som uns nois d’una emissora de ràdio que
volem organitzar un Festival de Blues... No tenim diners ni idea del que estem
fent, però mira què simpatics i enrollats que sóm... ajudan’s... Ho fem per la
música... bla bla bla...”. La tàctica va donar bon resultat i el promotor els
ofereix els serveis de Johnny Mars, un armonicista i cantant nord-americà,
afincat a Anglaterra, “a preu d’amic”. És a dir, el que cobraria a un club com
“La Cova del
Drac” i no a un Festival organitzat per un Ajuntament. Aquesta va ser,
precissament, una de les primeres lliçons que van aprendre... Calia evitar com
fos dir que es tractava d’una activitat organitzada per un Consistori, si es
volia mantenir el preu dins d’uns límits raonables.
L’operatiu que es va organitzar per aquella
primera edició del Festival (encara que, de fet, i sent estrictes amb les definicions,
l’etiqueta de “Festival” no podria aplicar-se fins a la tercera edició) va ser
més aviat espartana. Es tractava de només dos concerts, gratuïts, que es van
fer a la mateixa terrassa plaça de
l’Ateneu on, pocs mesos abans, Ibarro havia tingut la seva “inspiració”. A més
de Johnny Mars, van pujar a l’escenari “Jaione y Los Sordos”, una banda creada
especialment per a la vetllada.
Pel que sembla, tot va resultar molt fàcil i
informal. Pel que recorden els organitzadors, és possible que per a aquella
primera edició ni tan sols es signés cap contracte. La promoció de l’event va
consistir en un cartell espartà fet per l'emissora municipal i que es va distribuïr exclusivament, a
Cerdanyola, i en el qual es podia llegir “I Festival de Blues Ciutat de
Cerdanyola” recomenat per "La Conjura de los Necios" (programa mitic de la ràdio) I, lògicament, es va promocionar de forma especialment intensa el
concert mitjançant les ones de l’emissora municipal, que en aquell moment tenia
una audiència molt elevada. Eren altres temps.. Un cop més, cal recordar que l’entorn comunicatiu del 1988 era
molt diferent de l’actual. Entre d’altres coses, encara no havíen aparegut les
TV privades, i l’oferta d’oci àudiovisual era, per tant, molt més restringida.
Evidentment, encara faltaven bastants anys per a l’aparició d’internet i
recursos com YouTube o els videoclubs “online”. Si, quan arrivaba el capvespre,
la programació de cap de les dues cadenes de TVE et semblava prou atractiva, la
ràdio era una de les poques opcions que la gent tenia al seu abast. Això feia
les coses molt més fàcils per a les emissores municipals. I els pocs cartells
enganxats pel poble i les falques de la ràdio van ser suficients com per
aconseguir que, aquell juliol de 1988, el pati de l’Ateneu s’omplis de gent, en
gran part una mica incrèdula, disposada a gaudir d’un Festival de Blues.
Per al record queda el dinar que Johnny Mars
i el seu representant havíen fet, poques hores abans, amb la gent de la ràdio
al “Mesón Don Sancho”. Després de l’àpat, i durant la passejada a peu que van
fer fins a l’Ateneu, el músic, encantat pel que veia –bàsicament, casetes amb
jardí i molta tranquilitat- no parava de repetir que Cerdanyola era un poble
molt maco, i que realment aquí sí que sabíem viure bé... Unes afirmacions que
ningú va voler discutir. Com també queden per al record alguns dels
comentaris “gloriosos” que es van poder escoltar aquella nit. Com, per exemple, “És negre! I toca l’armònica! Realment això és solvent!
És un Festival de Blues de veritat!”. O la imatge impagable d’alguns dels
“històrics” de les mogudes musicals i habitual de la ràdio, Carles Arbués, i la
seva inseparable armònica, tocant amb els ulls tancats –i acompanyat per tres o
quatre més espontanis- tocant als peus de l’escenari, al mateix temps que Mars.
Com també queden per al record les cintes de vídeo que TV Cerdanyola va
enregistrar del concert –pendents de catalogació, pel que sabem- o la cinta de
cassette que va enregistrar la ràdio i que, afortunadament, està perfectamente
localitzada.
Igual que ja havia passat amb el concert de “La Polla Records”,
l’èxit del concert va ser absolut. I va reafirmar a la gent de la ràdio en
l’opinió de que havíen de continuar organitzant activitats similars.
Juan Antonio Hidalgo
Juan Antonio Hidalgo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada